Carta del nostre Príncep

Estimats amics,

Fa un any vivia a un Palauet………i passava les hores i els dies esperant que arribés la meva sort. Un dia, unes noies d’un lloc anomenat el Jardinet dels Gats em van “rescatar” i aquell dia tot va canviar! Ara fa un any que visc a un lloc on he descobert coses que m’encanten! que em raspallin, em facin abraçades, em parlin, ……fins i tot van arribar el Nadal i els Reis es van recordar de mi: em van portar un nou llitet que encara que estava embolicat ja m’hi vaig posar a sobre!

M’encanta quan algú arriba a casa córrer a la porta per rascar l’estora i espero a que m’agafin en braços…que se’ns dubte és el que més m’agrada! sé tantes coses…i com sé tant jo “opino” de tot, perquè sóc molt xerraire i sempre he de dir quelcom quan la gent parla i ficar “cullerada”!! i quan arriba l’hora d’anar a dormir jo ja ho sé, perquè es van tancant els llums i m’avanço…corro a ficar-me a al meu llitet i sóc el primer! quan em parlen m’agrada tirar-me a terra i posar-me panxa enlaire perquè em gratin la panxa, sobretot ho faig al matí , quan veig que la meva “companya de pis” agafa l’abric per marxar ……ho faig!! sé q no es resisteix….i així aconsegueixo que arribi tard a la feina jejeje.

M’encanta mirar les persones quan no saben que les miro, i les miro amb els ulls mig aclucats com si anés a dir-els-hi alguna cosa maca…Diuen de mi que sóc un peluix, que m’encanten els “mimos”, fins i tot la meva veterinària que diu q sóc un tros de pa perquè m’ho deixo fer tot sense queixar-me….us envio unes fotos perquè sapigueu que encara me’n recordo de vosaltres tot i que només vaig estar uns dies al Jardinet i desitjo a tots els meus companys peluts que trobin aviat una llar com la meva!

Besitos,

Príncep