Adéu, “Peluche”…

A vegades la nostra feina té moments amargs…La pèrdua d’un dels nostres peluts ens fa mal i dubtem de si hem fet bé o no la nostra tasca, dubtem de si fem tot el que podem, dubtem de si els nostres objectius són realistes i tenen un futur…Ens qüestionem, entre llàgrimes, si tot aquest desgast psicològic i físic té un sentit.

Sí, ho té, hem salvat vides, hem donat les millors atencions que hem pogut, hem donat l’oportunitat a centenars de gats de viure, amb tota la seva dignitat. I estem orgullosos, ens hem de sentir orgullosos. Encara que de vegades plorem els adéus dels nostres tant estimats gats…

Peluxe, uns dels gats que donen més sentit al Jardinet dels Gats, un dels nostres pilars, ha marxat per sempre.

Peluxe, va per tu, escolta els sentiments de les persones que van tenir el gust de conèixer-te i estimar-te i que ara ploren la teva absència.

Tots hem tingut un Peluxe, i per tots aquests sabem el que se sent.

Avui es un dia trist, ara encara que vulgui no puc contenir les llàgrimes, llàgrimes que cauen sense fre, per la pèrdua d’un dels peluts més emblemàtics del Jardinet… Peluxeeeeeee!!!

Quan em van dir que venia, jo vaig arronsar el nas…un altre gat i abandonat…a veure com ho passa… els primers dies, al poc d’entrar dins el jardinet i mentre recollia la brossa, es llençava sobre teu enganxat a la cama i et fotia una dentada al cul…Aixxxxxx…. i sinó venia i es llençava contra la teva cama.

Amb el temps, vam descobrir, que només volies jugar, i que sota d’aquell aspecte de gat enfadat amb el món, vam anar coneixent-nos i estimant-nos, aprenent on estaven els límits i fins a on arribava el joc.

Van ser temps d’inicis, de dies durs, però dia a dia, el nostre vincle va créixer, i vam formar un gran equip, jo diria que tinc molt a agraïr-te, pq quan algú s’atensava a la reixa, jo t’agafava en braços i ens hi acostàvem.

Moltes de les voluntàries que avui son un pilar del Jardinet, es van enamorar de tu i del que transmeties quan algú entrava.

Tarda rera tarda al llarg de dos anys, somiàvem plegats entre les reixes de El Jardinet dels Gats, aïllats del món, en moments en que semblava que el temps es detingues, els problemes s’esvaïssin, moments de jocs, de riures, de flors d’acacia cobrint el terra del Jardinet pintant-lo de taronja, del nostre color.

Sempre pensava en veu alta i et deia, que m’agradaria que si havies d’acabar els teus dies, fos amb mi, a casa, feliç desprès d’haver estat abandonat a la teva sort, per algú que no va ser capaç de descobrir el gran gat que hi havia dins teu.

Quan va sorgir la oportunitat de la teva adopció, una part del meu cor se n’anava amb tu, però era conscient que era el millor per a tú, que et mereixies una altre oportunitat, la oportunitat de tenir una casa, amb algú que t’estimes i et cuides millor del que et podia oferir al jardinet, on eres el Rei.

I a més a més hi anaves amb la Neu, amb la que t’unia una relació estranya d’amor odi, ben curiós…si senyor, quin parell aquests 2.

Avui tanco els ulls i recordo tants i tants moments al jardinet, jugant amb tú, gaudint d’aquella intimitat pública, d’aquells moments compartits i d’aquelles hores perdudes, mentre no hi havia res mes important que els meus peluts!!!

Saber que us ajudem a que tingueu una segona oportunitat, m’omple d’emoció, avui un altre dels reis del Jardinet, estarà al cel dels gats, una mena de Jardinet immens, i aquí el meu cor es trencara una miqueta més, sentint que ja mai més podré tornar a jugar amb tú, les marques dels meus braços encara son teves!!!Brutoooo!!!

Bufff com et trobaré a faltar, ja fa temps que el Jardinet sense tu, no es el mateix, estic segura que vindran més gats que em robaran una part del meu cor, com el Teo, la Taca, el Tro, el Baba…i tú entre tots ells seràs el meu Peluix, blanc i negre, gros, ‘bonachon’ i juganer…..
Aixxxxxxxxxxxx, Peluxeeeeeeee!!!

À. Salvador

Recordo perfectament el primer dia que vaig aterrar al Jardinet, jo mirava amb cara de tòtila per l’enreixat i estava l’Àlex jugant amb el Peluche i va ser ella qui es va acostar amb el peludete gordote en braços, era tan simpàtic aquella coseta blanca i negre … el tenia en braços i jugava al que després vaig saber que era el seu joc preferit. Jugar a fer mossegadetes o mossegadotes mentre l’agafaves en braços. Amb aquella panxota grossota, li podies tocar la panxa, i ja sabem que tocar la panxa a un gat no és gaire fàcil ! Es deixava fer de tot, era molt entremaliat, molt !!!

Quan anaves al Jardinet, el primer que estava a la porta esperant sempre era ell, amb aquella simpatia i alegria que el caracteritzava. Rebent-nos com calia, fent-nos sentir que ens estimava ni que fos una miqueta o una miqueta molt. Per mi era una alegria entrar al Jardinet i quan va marxar, em vaig adonar que molta d’aquesta alegria me la provocava en Peluxe, era un gat d’aquells capaços de transmetre tantes coses …

I no m’oblido de les queixalades, dels atacs mortals que li havia de fer amb l’escombra pq deixés de barallar-se amb la Neu, del meu mòbil, el qual vaig haver de llençar pq el nene se’m va pixar a sobre, del bolso que em va decorar tb … però és que li podia perdonar tot, em tenia el cor ben robat.

Quan l’Àlex em va dir que se l’enduien en adopció em vaig alegrar molt per ell, per fi havia trobat una casa i algú que volgués provar sort i veure com anava l’adopció !!!! per fi dormiria a sobre d’un llit calentó.

Ahir va ser un dia molt trist, vaig tenir dues molt males notícies i una va ser la del Peluxe, sé que el Peluche, com diu sempre un amic meu, està al cel dels gats i potser està amb en Minnie … qui sap, potser ara mateix corren junts. Sé que mentre va viure se li va donar la millor vida possible i tots els mimos que se li podien donar, pq com ja he dit, aquest gat gordote, panxut i trapella com ell sol, ens tenia a totes el cor ben robat.

Sempre et tindré al cor petit gordote.

A. Ferrando

Anuncios

6 comentarios to “Adéu, “Peluche”…”

  1. Les llàgrimes tornen … he vist la foto i torno a tenir llàgrimes als ulls, i és que un gat com en Peluxe és difícil d’oblidar. Avui ho comentava amb l’àlex, per a mi hi ha hagut un abans i un després des que el Peluxe va trobar adoptant. Una part del Jardinet va marxar amb ell.
    Esperem trobar molts Peluxes més, però mireu-lo … era l’ànima de la festa, ens tenia a tots enamorats i ell ho sabia. Vaja si ho sabia …
    Un bocinet del meu cor està amb tu al cel gatunu.
    Et recordarem sempre.

  2. Gràcies Nayra per la teva introducció, i si, un tros dels nostres cors estan amb el Peluxe i tb en cadascún dels que ja no hi son, el Teo, Panxo, Minnie i a l’altre part de la balança, els adoptats:la Roku, el Plor, el Newman, la Taca, la Neu, el Tro, el Baba, el Fufu i el Luca…
    Peluxe, l’anima del Jardinet, el reclam de molts dels nostres voluntaris, el mes juganer i especial gatot del Jardinet
    Les llàgrimes i la tendresa em recorren al mirar la foto del meu estimat Peluxe, t’anyoraré molt, fa temps que t’anyoro…per tots i cadascuns dels ‘Peluxes’
    Un petó
    Àlex

  3. ¿quién no ha tenido un animal amoroo, cariñoso y estimado en sus vidas que luego se ha ido para siempre? Ese dolor dura y perdura. Tuve mi primer “pico de diamante”, dormía siempre a mi lado, lo mimaba, lo cuidaba, lo miraba, le silbaba, le entonaba una canción…me ayudaba a inducir el sueño mientras lo observaba.
    Murió, yo no me dí cuenta, amaneció muerto pero no lo encontré en su jaula, mi abuela, la Ia (Julita para los otros) lo escondió, evitó que yo encontrara su cuerpecito helado. Ella quiso que yo no sufriera pero su ausencia fue tan grande que nadie jamás pudo evitar ese dolor.
    Cuando se quiere, se quiere de verdad y las lágrimas por un ser, sea animal o no, tienen sentido.
    Animo a todas las personas que componen este foro, este grupo de defensore/as de animales queridos, que sigan adelante en su trabajo, aceptemos que cuando tenemos un bichito entre nosotros será para compartir unos momentos muy felices y otros momentos dramáticos.
    Lo más importante es quedarnos con la conciencia tranquila de que siemrpe habremos hecho algo positivo por ellos.

  4. Sembla que el Plor, el company del Peluche, s’ha quedat sense el seu amiguet… però en té molt més.
    Bona vida al cel gatú…!!

  5. Tot just, i per casualitat, acabo de conèixer el Jardinet dels Gats, però aquesta carta i els comentaris sobre en Peluxe m’han fet saltar les llàgrimes. Menys mal que encara queda gent com vosaltres al món!!!

    Sort!!!

  6. xampinyonet Says:

    Encara estic plorant, jo tambè penso que el Peluxe estarà a un lloc millor, pler de companys i juguines per poder gaudir d’una felicitat sense fi.

    Jo no vaig coneixer a Peluxe, però no dubto ni per un moment que no hagui estat un gat molt especial i estimat, ja que sóc de les personas que pensa que un animalet dòna molt mès que una persona i per cuasi no res.

    Peluxe guía als nou vinguts i gaudeix del cel dels millors, els animalets.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: