Respostes

A vegades ens trobem amb persones que qüestionen la nostra tasca, critiquen els nostres objectius, i pretenen humiliar-nos amb absurdes paraules.

Hi ha ocasions en que les nostres crides de socors atrauen a persones sensates i afins amb la nostra causa. Però altres vegades obtenim resposta d’energúmens que perden el temps enraonant la seva postura errònia.

Arrel d’un d’aquets casos hem pogut esbrinar què hi ha realment darrera de El Jardinet dels Gats. Quina filosofia, valors i creences fan que siguem un equip sòlid i que el nostre projecte surti endavant.

Potser és obvi, que ens estimem els animals. Molta gent se’ls estima. Però què ens porta a tenir cura dels gats de carrer? Per què insistim en portar els gats més feréstecs a les cases rurals? Per què creiem que fins i tot els gats inmunos o cecs o sords poden ser adoptats?

Varem rebre un mail que ens platejava una sèrie de crítiques al projecte de cases rurals:

– Qui vulgui tenir cura d’un gat, perfecte, però a casa seva, ben tancadet perquè es fiquen on volen i porten microbis.

– Si arriben a la cuina es mengen el que volen i no es fiquen amb els ratolins o rates.

– Portar un gat a cases rurals significa malcriar-los perquè hi ha gent diferent i no es responsabilitzarà ningú.

– On hi ha gats sempre hi ha alguna senyora que porta menjar i acaba sent tot una porqueria.

– Si dones menjar a un gat de carrer se t’enganxen.

– Si a un gat no el vol ningú se l’ha de sacrificar “dignament” per no escampar “el problema”. Igual que ens mengem un ensiam sense cap culpabilitat hem de poder matar els animals “sense cap possibilitat”.

No s’ha de gastar els diners en aquests projectes. Millor gastar els diners en projectes socials, hi ha molta gent que ho necessita.

Són comentaris personals d’un home que va rebre el nostre mailing, però és un clar exemple que del que ens trobem dia rere dia. Típics tòpics i una gran ignorància sobre la nostra tasca i la realitat dels felins que comparteixen el nostre territori.

Sobretot, respectem les opinions de tothom, i d’aquesta persona també, com la de qualsevol persona que es pugui dirigir cap a nosaltres.

Respectem la seva opinió de que cadascú pot cuidar un gat “al seu gust” sempre i quan no suposi cap mal ni tortura al animal.

Els gats que posem en adopció no porten microbis. Només arribar a la nostra associació fem els tests oportuns, els desparasitem i els esteril·litzem. La vida al camp comporta riscos de atraure puces o paparres, és cert, però en primer lloc és molt fàcil evitar-ho, i en segon lloc no hi ha cap motiu per alarmar-se, ja que els gats no transmeten infermetats (en contra del que es pensa, un dels tòpics a destruir) i menys si el contacte amb les persones és puntual, com és el cas al tractar-se de gats feréstecs.

La nostra solució és posar en adopció els gats esteril·litzats, però en molts d’aquets casos, sobretot els nascuts al carrer, no són mansois. I per això va sorgir la idea de les cases rurals. Els gats poden viure al voltant de la casa només a canvi d’una mica d’aigua i menjar. Així poden estar segurs de no tenir ratolins a casa seva.

Els responsables dels gats son els amos de la casa, els visitants no es poden responsabilitzar, no ho han de fer. Considerem els amos persones intel·ligents, que decideixen si s’ha de prohibir o no donar menjar als gats, depenent de la realitat intrínseca del lloc i de les activitats de la seva llar.

És cert que els animals fan porqueria. Però hem de ser conseqüents i assumir que l’home encara en produeix amb majors quantitats i tot i sent conscients no li donem gens d’importància. Aquesta no és una raó per minvar una espècie animal.

En tot cas, els gats són gats. Si no volem que facin alguna cosa no se’ls ha de deixar. S’han d’educar en aquest sentit. No podem retreure un gat que faci vida de gat si no els hem educat i no els hem ensenyat a no fer-ho. Se suposa que els qui pensen són les persones.

Una de les nostres tasques és la de fer entendre a les persones que hi ha realment un problema greu sobre tot a les grans ciutats i paguen els que menys culpa tenen. Els gats només són realment les veritables víctimes d’abusos i maltractaments. Els homes són els agressors, no els felins.

Hi ha gent que té a casa seva un gat i, de sobte comença el cel. No se li acut que es pot esterilitzar. O es canvia de pis i molesta. Hi ha milers de “raons” per deixar al carrer un animal domèstic amb sentiments, algú depenent de l’home. Decideix que son trastos que ja no serveixen per res i els deixa al carrer. El que té sort de sobreviure segurament aconsegueix reproduir-se, i comença l’escalada d’un problema generat per l’home.

Ells, els gats, també tenen drets. No com a ciutadans, no com a inquilins, no com a treballadors, però sí com éssers vius que pateixen, tenen fred, gana i set, com qualsevol persona o animal.

Si dins la dieta de l’home entressin els gats podríem parlar en altres termes, però com no és el cas (al menys al nostre país, ara) i se’ls considera animals domèstics, llavors no parlem de matar encara que “sigui dignament” sinó de protegir.

No som ningú per decidir qui o què té dret a viure i qui no. Els animals comparteixen el planeta amb nosaltres. Formem part del mateix hàbitat. I tenen tants drets a viure en ell com nosaltres.

Si hi ha algú que no en sap pensar en altres termes que en el de pèrdues i guanys, sapigueu que el sacrifici surt molt car. No només a nivell moral i ètic, també a nivell econòmic. No és la solució de res.

Estem totalment d’acord amb la idea d’implicar-se en obres socials, però són dos coses independents i no excloents. L’Associació dóna molt més que una vida digna als gats. Els voluntaris som de tota edat, condició, col·lectiu i país. Ens recolzem en moments durs, trobem empatia i enteniment en els temes que ens preocupen. Donem tot pels gats i això, com el simple voluntariat, diu molt de la persona. Molts estem implicats en altres associacions, fundacions o entitats sense afany de lucre, i moltes de les quals porten a terme projectes socials. Altres potser es troben millor entre felins que entre homes, però el seu esperit d’ajut i respecte cap a la vida és molt superior a altres persones del nostre entorn.

Si hi ha algú que vol pagar el menjar d’un gat durant la seva vida es la seva decisió. Si a més vol ajudar a les persones i decideix donar aliments a una família necessitada, fer-se d’una ONG, ser voluntari d’alguna entitat social, també es una decisió personal. No considerem més important una activitat que l’altre, ni contràries, ni excloents. Són decisions molt humanes i dignes de qualsevol persona compromesa.

Al món i a les grans ciutats hi han nens/nenes orfes, indigents, avis que no tenen ningú que els cuidi i se’n faci al càrrec, que suposen un problema social. A ningú se li acut fer una “neteja” d’aquests col·lectius, es fa una recerca de recursos per tal de ajudar i solucionar aquesta situació. No hem de caure en la “trampa” de comparar home-animal, però la situació dramàtica es troba en tots dos casos i s’ha de trobar una solució sensata, sensible amb el medi, i respectuosa amb la pròpia vida.

Hi ha algun motiu per creure que un nen o un avi abandonat pateix més que un gat o un gos abandonat? D’això se’n diu transferència, ens identifiquem en l’altre. Ens cal més empatia pels animals. Es pot mesurar el patiment? El sentiment d’angoixa, desolació i pèrdua és universal. Tots pateixen (patim) quan no se’ls estimen i se’ls fa fora. Els dos estan desvalguts i necessiten ajuda. No ens podem continuar creient superiors als animals mentre ens carreguem l’hàbitat que compartim.

Nosaltres continuarem lluitant per aconseguir que els gats tinguin una vida més digna i per a demostrar a la gent que tots podem compartir aquest planeta, simplement respectant totes les vides.

Aquest article s’ha fet realitat gràcies a les col·laboracions dels voluntaris del Jardinet dels Gats a partir d’una posada en comú del mail esmentat. Volem reconèixer així les iniciatives personals dels membres de l’Associació i agrair especialment a la Sandra, la Núria, l’Alice, i la Sílvia. Sense elles no ho hauríem explicat tan bé!
Anuncios

10 comentarios to “Respostes”

  1. Totalmente de acuerdo con todo lo que decís. Es muy triste que exista gente que no respete a los animales ni el medio ambiente, pero así va el planeta.
    Saludos,
    Tanakil.

  2. Gracias Comando G por tan sensatas y bellas palabras, Gracais Nayra por exponerlo de manera tan genial!
    Un abrazo
    Àlex

  3. Bravo! la expliación es de lo más sensata, la gente sigue viendo hoy en día que los unicos problemas importantes por los que la gente se deberia de preocupar son de los problemas humanos, cuando el daño ocasionado por parte de estos mismos a nuestros hermanos cuadrupedos es aún peor.Pues ellos también merecen un vida digna, un respeto, un cuidado, un cariño.

    Espero poder colaborar pronto con vosotros/as.

    Muchos animos!!!

    Vegan Warrior!

  4. Esther Says:

    Si la gente fuese responsable nadie tenrdría que cubrir sus errores o negligéncias.
    Y si hay gente con sentido común que en vez de pasar de un problema prefiere solucionarlo creo que es digno de respetar.
    Los gatos no se reproducen por esporas, aparecen colónias de gatos por culpa de dueños poco solidarios o gente con poco respeto a los animales.
    Si adoptas un animal tiene que ser de por vida y no un capricho que pasa de moda.

  5. consol Says:

    Las personas que se ha ocupadp y preocupado por escribir esos mensajes tienen un problema serio. Parece que el tiempo les sobra, parece que el odio les desborde. Realmente quienes no quieren tener un animal en su casa no tienen por qué tenerlo, es un acto absolutamente voluntario, por tanto es incomprensible que estas personas dediquen su tiempo a criticar de forma tan hortera y despreciativa el trabajo positivo y productivo de los demás.
    Animo a tod@s l@s que dedican su tiempo y su espacio a amar.
    Un saludo y un abrazo especial de una cuidadora voluntaria.

  6. Enhorabuena por vuestra causa. Habría que preguntarle a toda la gente que se mete con vosotros qué es lo que hace por los demás, sean animales o personas, seguro que nada, sólo se entretienen en criticar. Saludos, Nayara.

  7. Xampinyonet Says:

    Hola!!

    Felicidades por vuestra causa, me parece ADMIRABLE lo que estais haciendo, yo vivio en Rubí y aquí también hay zonas de gatos, pero no están controladas y claro, o los matan o deben emigrar a otro lugar…

    Pienso que la persona que no etaría dispuesta a ayudar a un animalito, en este caso un gato, es que nunca ha tenido la suerte de haber convivido con uno. Muchos creen que son ariscos, es un tópico, son cariñosos, protectores y muy sociables.

    Un saludo y adelante!!!!

  8. desde luego que no hay palabras para gente tan sacrficada en pro de estos pobres ,que bueno seria que todas estas asociasones se unieran en un solo grupo y una lucha comun,para que se nos escuchara mas y le dieramos a los animales el sitio que merecen ,que ya no somos tan pocos,

  9. Encarna Says:

    Cuando veo a los gatos delgados y en lugares en los que se nota que viven desamparados, me da mucha pena. Pienso entonces, que esos seres no son interesantes para la sociedad desnaturalizada en que vivimos. Se les ignora y desprecia como si no valieran. ¡qué triste!. Como bien decís todos vivimos en este planeta y todos con igual derecho a vivir. Se que hay muchas personas buenas que aman a los animales y los protegen. Muchas gracias a todos ellos.

  10. M’analegru que hi hagi persones que es preocupin per aquets animals tant macus. Jo en tinc onze =)

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: