Nanuk

Un breu conte amb molta realitat dispersa. Una història que succeeix cada dia al nostre món. Un relat basat en fets reals amb una mica de literatura. El principi d’una sèrie de històries mig novel·lades que neixen de casos reals de eJdG. I comencem amb la història del Nanuk.

Nanuk, ha trobat el seu lloc, ara camí seré, sense espantar-se, tranquil… es mitja tarda i el sol entra per la finestra,.Nanuk, va cap al sofà, vol estirar-se per aprofitar els últims raigs.

Puja al sofà, i comença el seu ritual…primer es llepa la pota dreta, i la repassa pel seu rostre, bigotis, ulls, orelles…un moviment repetitiu i intens, per netejar la seva cara, desprès el llom, llengua amunt, llengua abaix..la panxa, les potes de darrera … rítmicament com requereix el ritual de la neteja, va fent, mentre el sol, que entra per la finestra, il·lumina el seu pelatge de tons taronges i grogosos. Poc a poc la intensitat va de baixa, i Nanuk comença a donar per enllestida la tasca. Fa una última repassada per posar-se el pelatge a lloc, i decideix deixar-se anar als braços de Morfeu que el durà per mons felins de somni.

Sasha se li acosta i l’acarona el caparró delicadament, amb un moviment suau i tendre, que Nanuk interpreta ràpidament i respon amb un sonor Brrr Grrr Grrr. Un ronroneig intens i fort, en agraïment a Sasha, qui el va salvar d’una mort segura, després d’haver estat abandonat en plena ciutat…

Nanuk no entenia res, es va trobar de cop i volta entre sorolls cotxes i asfalt i el pànic el va dur a refugiar-se en un pàrquing del carrer Còrsega, on va romandre molts dies, ell no recorda quants. Només sap que es va amagar a les rodes d’un cotxe, va entrar al motor per ta de trobar un xic d’escalfor i es va adormir allà dins atemorit. Va ser la gana qui el despertà hores mes tard… Va voltar i voltar, però no hi havia menjar, ni aigua ni un lloc per poder fer ni pipi…Què estrany era tot, Nanuk estava en estat de Shock per abandonament el dia que Sasha el va trobar.

Sasha anava a agafar el cotxe i el va trobar allà estirat, semblava mort, estava molt brut de greix, i molt prim, les costelles es veien de lluny… si va atansar amb cura, i va provar de despertar Nanuk, que només va poder obrir els ulls i emetre un suau però dramàtic miol…era un miol desesperat… mirava a Sasha però ja ni tan sols podia sortir corrents espantat no tenia forces, i va pensar que ja res podia ser pitjor que el que havia patit al llarg de tants i tants dies. No podria defensar-se si Sasha intentava fer-li mal… Nanuk només podia respirar superficialment per mantenir el poc alè de vida que li quedava… fet el miol, va tornar a tancar els ulls…

Sasha es va treure la jaqueta, el va embolicar amb ella, i el va pujar al cotxe, mentre l’acaronava i li deia, aguanta pelut, aguanta…va sortir del pàrquing, en direcció a aquell veterinari pel que passava quan anava a treballar. Va trucar a la feina i va dir que anul·lessin la reunió de dos quarts de 10, i la passessin a un altre dia…no sabia a quina hora podria arribar doncs li havia sorgit un imprevist que era de vida o mort.

nknAl arribar al veterinari, Nanuk tremolava de fred dins la americana de Sasha, qui repetia com un mantra, aguanta…aguanta… sortirem d’aquesta…sense saber com Sasha estava lluitant amb Nanuk per la seva vida,  És un moment molt especial, un vincle entre dos èssers, que lluiten per recuperar la vida, l’alè…Va entrar a la consulta i ràpidament li van fer unes cures d’emergència donat que estava en un estat de deshidratació que posava en perill la seva vida, li van posar sèrum, li van netejar ferides ràpidament…mentre Sasha seguia allà agafant el poc que quedava ja, del que devia haver estat un bell exemplar de gat ros…

Li van dir que Nanuk era jove, uns dos anys, que es podria recuperar si passava les properes 24hrs que eren crítiques. A partir d’aquí Sasha va explicar el succeït i va demanar que havia de fer per quedar-se amb Nanuk. El veterinari li va dir que 1er cercar-li un nom, i que li farien una cartilla, després de comprovar que no portes xip, cosa poc habitual en els gats, van mirar a la Base de Dades de perduts però ningú havia avisat de la seva pèrdua…Normal, va assentir el veterinari, la majoria són abandonats conscientment pels seus amos, no pas perduts….

Poc a poc i sense saber com, aquells records havien vingut a la ment de lSasha, mentre acaronava el Nanuk, en aquell moment tan especial que estaven compartint… D’aquests fets feia mes de 2 anys…ara Nanuk era un gat feliç, confiat i dolç…En Sasha es sentia afortunat d’haver-lo trobat. Ell sempre diu que Nanuk el va salvar de la soledat, que ell li deu molt…Nanuk en cada mirada i cada ronroneig li agraïa a ell,que l’hagués recollit, salvat i donat una llar digna.

Avui Nanuk

Àlex Salvador

Anuncios

6 comentarios to “Nanuk”

  1. xampinyonet Says:

    Preciós, trist i real, tristement real. Enoharobona per tots dos, per l’amic salvador i per el pelut lluitador.

  2. Què història més bonica! El Nanuk és un gat preciós.

  3. Àlex un cop més m’has arribat a l’ànima, m’agradaria tant que tots els gats tinguéssin aquest final feliç…

  4. sarahcat Says:

    “La historia se repite, amigo”, és el títol d’una canço de 21 Japonesas que sempre m’ha agradat molt. És… la història de sempre, la vella i maleïda història que molts dels peluts que tenim a les nostres llars, als refugis porten a la seva motxilla. Aquests, com en Nanuk són els afortunats. D’altres, tants altres… doncs, no.

    El que em resulta incomprensible, terrible, és la crueltat dels humans que deixen al carrer aquests éssers amb la total indiferència sobre el seu futur al carrer.

    Miro els ulls de la Zina, gata adoptada per la meva família que una voluntària va recollir amb cadells en una benzinera de Matadepera fa 4 anys. Els miro i darrera de les profunditats abisals del seu blau oceànic veig una història…. “la historia se repite, amigo”.

  5. Patricia Says:

    Precioso. Ojala todos los Nanuk del mundo tuvieran un Sasha y viceversa.

  6. Gracias a todos/as
    Como ves es una serie de relatos cortos novelados, pero no desafortunadamente no distan de la realidad que vivimos dia a dia y todos y cada uno de estos cuentos, tienen un transfondo real, y lo conoceis bien…
    Unas historias seran mas reales que otras,pero todas son asi.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: