L’impacte de l’abandó en el gat

Educador de Gats

Article escrit per Jordi, l’Educador de Gats, en exclusiva per El Jardinet dels Gats.

Qualsevol ésser que tingui cor, és capaç de sentir el dolor i la frustració de l’abandó. No cal ser humà per tenir consciència de la duresa dels elements, quan no hi ha ningú més que tu, sense recursos en un medi hostil. Tot allò que et donava seguretat ja no existeix. No hi ha referències ni protecció. Estàs perdut. Estàs en estat de xoc.

Aleshores jo agafaria el meu mòbil, trucaria al 012 d’emergències i vindria un helicòpter a rescatar-me. Pim pam, dit i fet. Però els gats no tenen mòbil. Per no tenir, no tenen ni drets en la nostra societat. Són, com la resta d’animals, circumstancials dins els nostres valors. I és que hauríem de fer-nos el càrrec de què li comporta a un gat ser abandonat, tan sigui deixant-lo tirat al mig del bosc, penjat en alguna cuneta o llença’t per la finestra del cotxe.

Els gats són animals molt intel•ligents que, a més, reflexionen molt sobre tot plegat, tan del que els passa com del que els rodeja.

En els casos en els que es rescata al gat, els efectes poden arribar a ser devastadors. Cada dia a la seva sort, augmentarà espectacularment els efectes secundaris de tota mena, tan físics com psicològics. La baixada brutal de defenses que experimenten per depressió, els converteix en animals molt dèbils i fràgils. Són altament delicats, es trenquen molt fàcilment si no han viscut mai al carrer. Qualsevol virus o malaltia que passi per allà trobarà un hoste amb totes les entrades obertes de bat a bat.

akani

D’una banda molts han perdut tota la confiança en les éssers humans. Qui vulgui recuperar a aquest gat, haurà d’estar disposat a fer un treball llarg i delicat, amb molt poques recompenses ni alegries durant mesos. Dies i dies amagat sota la rentadora, el sofà, el llit… qualsevol lloc on ningú li pugui fer mal. Ni menjarà, ni beurà ni visitarà la sorra. El seu cervell està saturat, bloquejat, trencat de dalt a baix. Fàcilment tindrà tendències agressives si busquem el contacte físic, mentre la seva llegenda de gat dolent i traïdor creixerà dia a dia sense remei. També es pot comportar així amb qualsevol membre de la família, adult, nen o gos, encara que ho hagi conegut abans i encara que ningú li mostri hostilitat.

Tampoc serveix de res abandonar-lo a les portes d’una protectora o d’un refugi, el cas és el mateix. Ell no se sentirà alleugerat pel fet de tenir immediatament un “sostre”. El que ell valora és el que tenia. Ni sap ni es planteja que aquell centre és un pas previ per una nova vida. L’efecte és el mateix: he estat abandonat.

No és cert que els gats ja s’espavilen sols, que cacen i viuen bé. Ni tan sols els gats de colònia ho explicarien si no fos pel menjar que els porten. A ciutat no hi ha menjar ni caça, encara que hi hagi ocells i rates (que no se les mengen ni pràcticament les cacen). I al bosc hi ha depredadors i caçadors que els mataran tan aviat com puguin, a part de que s’ha d’aprendre a caçar. I abans d’aprendre’n ja has pogut morir. I és que el bosc imposa massa per fer-s’hi un lloc en quatre dies, simplement no funciona així.

I no és gens estrany veure un gat “suïcidar-se” en trobar-se en aquesta situació. La vida ja no té sentit, si tot allò en el que creies era una farsa. A aquella gent amb la que vivies no els importaves gens, se t’han tret de sobre sense miraments ni remordiments. Sí, els gats se n’adonen de tot això i de molt més. I simplement, siguin on siguin, encara que hagin estat rescatats per algú amb molt bona voluntat, deixaran de menjar esperant la mort per deshidratació. No importa el que facis, no importa que li posin una sonda gàstrica que l’alimenti artificialment, no importa que el vetllis tota la nit, ni que preguis al cel, ni que l’abracis amb tot el que tens. La sentència ja ha estat dictada, el mal ja està fet, no hi ha volta enrere. Morirà als teus braços sense que hi puguis fer res. Fins i tot el sentiràs ronronejar creient que el teu esforç comença a donar resultats. És el seu últim alè de vida, agraint-te l’esforç i el temps que li has dedicat. És el moment de marxar.

imagen009

No tots els gats són abandonat, alguns simplement es perden o s’escapen. Els efectes i la duresa són els mateixos. Ho passarà igual de malament que els que van ser expulsats de casa seva. Per això, si realment estimes el teu gat, posa-li el xip identificatiu. Potser això el salvarà de donar voltes amunt i avall i no engreixarà la llista de gats als que s’ha de trobar una llar. Hi ha molta gent que creu que el seu gat no es pot escapar mai, perquè potser viu en un pis i sembla impossible. Però molta d’aquesta gent s’ha topat de morros amb la realitat de l’accident. El seu gat sense xip ha desaparegut i molt probablement, mai més el tornaran a veure.

L’abandó és una gran humiliació, una falta de respecte, una punyalada per l’esquena, una bufetada amb la mà oberta, un gran acte de covardia, una irresponsabilitat, un acte cruel i molt vil. Darrera l’abandó s’hi amaga gent mediocre, covard, sense cor ni valors, autèntics perdedors de la vida que encara no entenen el significat de paraules com amor, respecte i família.

El web de l’Educador de Gats: http://www.educadordegats.cat

Anuncios

14 comentarios to “L’impacte de l’abandó en el gat”

  1. Me ha hecho llorar,muchas felicidades por el artículo de Jordi,ojalá todos tuviéramos la calidad humana que hace falta para no abandonar a parte de nuestro corazón.
    Un saludo,vanessa.

  2. xampinyonet Says:

    Un escrito muy motivador, yo tampoco comprendo como alguien es capaz de abandonar o humillar de tal manera a un animalito, es como si pensaran ke son juguetes, ke no sienten ni padecen. Esperemos que ya que siempre habrá gente de este tipo, que por lo menos salga una ley que realmente les proteja y se castigue a los culpables de los actos.

  3. Gracias de corazon a Jordi por su escrito, y si bien es cierto que aun estamos lejos de conseguir que la conciencia social y política vea a los animales como sus semejantes para quien deben respetar la vida, almenos el Jardinet y las entidades de la Plataforam Gatera Ja! y otras muchas trabajan incansables, no solo para atender las necesidades de primera mano,como el rescate de los gatos abandonados.
    Sino que también lucha, col.labora y trabaja duro para la transformación de dichas leyes y por la concienciacion social y política de la importancia de respetar a aquellos que no tienen una voz, como los humanos, pero que como todos sabemos son capaces de comunicarse y transmitirnos mucho mas de lo que a veces somos capaces los humanos, aun teniendo las palabras y la voz para poder hacerlo.

  4. Suerte que los animales tienen personas que hablan por ellos con tanta sensatez.
    Mientras existan personas asi aun tendran un futuro y esperemos que cada vez sean mas los que hablan por ellos y luchan por sus derechos y poco a poco o mejor aun rapidamente desaparezcan esos pensamientos retrogrados y se empiece a tratar con consideracion a todos los animales

  5. Com es coneix que el Jordi sap del que parla. A veure si cada cop abandonen menys gats i controlen la natalitat si no poden fer-se càrrec.

  6. Muchas gracias por vuestro apoyo y por vuestros comentarios positivos. Y muchas gracias, sobretodo, a todos las entidades y voluntarios, del Jardinet y del mundo. Porque esto de la protección animal no tiene fronteras.
    Un beso a todos, o a todas mejor dicho. Lástima que no haya muchos chicos en nuestro pequeño pero potente mundo.
    Un saludo.

  7. eso digo yo!!!! ole ole y ole k be parlesssssssss mare meva! En fin, ma fet plorar mogollón ;(

  8. bon dia.
    intento contactar amb els amics vostres de l’Asociacio dante pero no em responen, si teniu contacte directe a veure si podeu dir-lis que mirin el correo, ja que vull treballar com a voluntaria a la zona de Tarragona.

    Moltes gràcies, sobretot pel vostre esforç, per el vostre amor, perque de veritat sou unes persones magnifiques , extraordinariament grans, que s’hi existis el cel haurieu de ser-hi amb tots aqueslls petits que per llastima heu hagut de veure morir
    una forta abraçada, amb molta admiració, i mes d’una llagrima.

    Oli

  9. Jordi, gràcies un cop més pel que a nivell personal vares fer amb els meus gats i amb mi, donant-me instruccions de com comportar-me quan estaven en crisi. El vete em va dir que eren incompatibles i que m’havia de desfer d’un d’ells i es va quedar tan ample! I a mi em destrossava si era així.

    No vull ni pensar en la quantitat de gent amb el mateix problema que han patit els meus, no li donen més voltes i fan fóra a un dels seus gats!

    I bé, gràcies també per l’ajut al Jardinet!

    Realment lluitem dia a dia contra molta insensibilitat, ignorància i desconeixement a parts iguals envers aquests animals…. Per quan una conferència??

    Per cert, ja tens club de fans al Facebook! 😉

  10. Ayssssssss Jordi i tots plegats m’heu fet plorar, sens dubte el millor que m’ha passat al 2008 ha sigut fer-me voluntària i conèixer la gent del Jardinet, on no només s’apren a salvar i lluitar per les vides animals. sino també els valors humans que despren aquesta entitat, us animo a colaborar-hi de qualsevol manera, tot serà benvingut, per tot el camí que ens queda…un petonàs a tots.

  11. Carme Miquel Says:

    n’he acollit una de gata… la recompensa és majúscula!

  12. yo tambien tengo una gatita que esta muy enferma, el tratamiento es muy caro pero por nada del mundo dejaria que se muriera por no hacer todo lo posible por ella, aun asi la encontrare a faltar mucho el dia que falte pero se que estara cuidada hasta el ultimo dia, mi anterior gatita se murio a los 16 años ya de viejecita pero todavia cuando pienso en ella o veo sus fotos me pongo a llorar al pensar en sus caricias sus maullidos y su cariño hacia todos nosotros, si todo el mundo fuera consciente de que un animal es un ser vivo que piensa, siente y sufre, no habria personas tan malvadas que los maltratan y los matan.

  13. Sabemos que el abandono es horrible y que el gato lo pasa fatal, pero no es cierto que todos se dejen morir, yo he rescatado muchos gatos así de la calle y enseguida me mostraban que estaban contentos con que los recogiera, los curaba si era necesario y los castraba y luego los daba en adopción porque en mi casa ya no caben más, han quedado los enfermos crónicos, los tuertos, los cojos, etc.. Hay en total 10 gatos y un perro. A otros no he podido rescatarlos y les doy de comer en la calle y les hablo con cariño y les miro cerrando los ojos como ellos hacen, para mostrarles que los quiero y no les voy a hacer daño. De momneto ninguno se ha dejado morir, aunque muchos han muerto atropellados, otros desaparecieron y otros cogieron VIF , VLF, calicivirus en su forma de gingivoestomatitis linfoplasmocítica y no se pudo hacer más que eutanasiarlos cuando ya estaban muy mal.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: