Entrevista a en Salvador Cervantes, ponent de la xerrada “Problemàtiques de salut en els gats”

“Tant de bo visquéssim en una Barcelona on no hi hagués abandonaments i els polítics es prenguessin les coses seriosament”

 En Salvador Cervantes és el veterinari de capçalera de El Jardinet dels Gats. Tot i que ell és molt rigurós i assegura que encara no està especialitzat perquè no ha passat encara l’examen de la societat americana de medicina felina (ABVP feline medicine), nosaltres sí que assegurem que és tot un especialista en gats. Els seus inicis amb els felins no van ser molt romàntics, com ell mateix assegura, ja que es va endinsar en aquest món quan va topar amb un gat una mica agressiu a la facultat. Fa anys que col·labora amb eJdG a salvar i cuidar la salut dels gats de Ciutat Vella a través de l’esterilització, vacunació, diagnòstic i cura dels gats de l’entitat. Des de l’any 2001, dirigeix la clínica SA Veterinaris, al barri del Poble Sec de Barcelona.

 

1. Fa uns mesos vas oferir  una conferència dirigida a tots els membres de eJdG per donar-los alguns consells amb el seu dia a dia amb els gats. És important fer xerrades com aquestes amb certa periodicitat? 

Crec que si que ho són, doncs la feina del dia a dia amb els animals porta molts dubtes, inseguretats i desenganys. El parlar com millorar les condicions, les actuacions, el no sentir-se sol són coses que en aquestes xerrades poden millorar.

2. Serveixen aquestes xerrades per trencar falsos mites i dubtes? Per exemple toxoplasmosis i embaràs?

Suposo que sí tot i que la gent del eJdG i del món del gat en general té molt clar el que ha de dir o aconsellar en el cas concret que em preguntes. El problema és la gent que no vol fer ni l’esforç per escoltar una altra versió. Tots hauríem de fer cas dels professionals de cada especialitat. A la medicina, tota sencera no només la felina, ja fa un temps que s’utilitza el mètode de la medicina basada en la evidència científica. Segons aquest mètode hi ha 4 nivells de experiència científica. Tots hem de tendir a racionalitzar tota la informació que rebem i no quedar-nos amb el ”a mi em funciona” o “sempre m’ha anat bé” o “m’ha dit en Josep o la Maria”. Crec, sincerament, que ara amb tota la informació que disposem al nostre voltant no podem permetre que xerraires d’aquí i d’allà, facin i desfacin per què ningú no ha obert un llibre a la biblioteca o per què no hem fet ni una cerca al google. Un cop recollida la informació, cal ser crític i si no entenem preguntar a algú que sabem que en sap més. Sempre és millor preguntar i formar-te una opinió que seguir el que diuen altres per no haver fet l’esforç.

3. Quines són les principals preocupacions dels membres de l’entitat?

Les principals preocupacions acostumen a  ser sempre les mateixes:  com puc fer coses  amb un grup d’animals, que sempre sembla que és il·limitat, amb uns recursos limitats. La resposta no és fàcil doncs passa per mentalitzar-se que no es pot arribar a tot arreu i que, de tant en tant, fallarem. Quan treballem per a organitzacions com eJdG hem de deixar de pensar, tot i que és difícil, en l’individu i pensar en termes de medicina poblacional. Cal pensar amb els milers de gats que han millorat la seva vida gràcies a les nostres actuacions i no només en el gatet aquell que va agafar una malaltia com la  panleucopènia

4. Ara que esmentes aquesta malaltia, durant la xerrada vas  parlar de malalties felines com aquesta o la Peritonitis Infecciosa Felina. Un dels punts en què més vas incidir és en la necessitat d’una bona higiene dins de qualsevol comunitat felina per evitar la propagació de malalties.

Efectivament.. Els gats són animals molt preparats per a la vida solitària, tant és així que la seva capacitat de lluitar contra malalties bacterianes és brutal si la comparem amb la d’altres especies. Malgrat aquest sistema immune fantàstic no estan preparats per a malalties comunitàries, és a dir, víriques. Per aquest motiu quan els fem viure en comunitat, apareixen moltes malalties que fan pal·lès les seves dificultats per a respondre correctament contra aquestes patologies. Davant d’això i com no podem confiar només amb l’actuació de les vacunes, en condicions com la de eJdG hem d’extremar la neteja i la posterior desinfecció.

5. També una bona alimentació és important per la salut dels gats  ja sigui amb pinso o llauneta…

Doncs així és, moltes vegades rebem consultes per part de membres de eJdG així com d’altres associacions amb les que col·laborem  sobre com poden augmentar la resposta del sistema immune dels gats que tenen sota la seva protecció. La meva resposta sempre és la mateixa com va dir Hipòcrates ja al s.V a.C “…que el teu aliment sigui la teva medicina…” Això és tant cert, ara,  com ho era fa més de 2500 anys. Si no donem tot el que un gat necessita com volem que aquest gat respongui a una malaltia, a una fractura o al mateix estrés.

6. Un altre dels temes tractats durant la xerrada va ser les precaucions que cal tenir per no passar malalties dels gats del Jardinet amb els de casa o a la inversa…

No ens donem compte que la majoria de gats de eJdG poden ser portadors de malalties víriques, fúngiques o parasitàries que podem passar als nostres gats a casa. Nosaltres en aquest cas fem “d’autobús” de malalties que poden “enganxar-se” a la nostra roba o la nostra pell i si no prenem mesures higienico-sanitàries adients podem fer passar per una mala experiència als nostres gats

7. Et va sorprendre els coneixements veterinaris que tenen els voluntaris del Jardinet?

Doncs si t’he de ser sincer, no em va sorprendre gens. Fa molt de temps que col·laborem amb  eJdG. De fet, fa tant de temps que encara no es deia ni El Jardinet dels Gats. Degut això i també a què treballant amb animalons el contacte entre persones és molt “íntim” t’acabes coneixent molt als voluntaris. Sense voler, com a veterinari, acabes avaluant els coneixements de la gent amb la que comparteixes tantes vivències i, no només això, si no també et donés comte de la capacitat de treball de la gent quan alguna cosa els preocupa de debò.

8. Sabem que ets especialista en felins. Què tenen aquests animalons que et van fer decidir-te per especialitzar-te per ells?

Cal dir que encara no sóc “especialista” com a tal. De fet aquí a Europa no tenim la figura de un certificat o examen que et doni el títol d’expert o especialista en medicina felina. Per aquest motiu i si res no em falla, espero poder examinar-me en un termini no més llarg de 3 anys a Chicago, on si tot va bé em treuré l’acreditació americana ABVP feline medicine.

Els meus inicis com a veterinari de gats no van ser massa romàntics. A les primeres pràctiques que vaig realitzar a l’hospital de la facultat em vaig adonar que pràcticament ningú sabia res de gats i a sobre jo no havia tingut cap contacte amb gats. Així doncs, quan el primer gat que vaig trobar dins d’una consulta ens va bufar (a mi i als altres dos estudiants que estàvem junts amb el professor) i cap dels quatre s’atrevia a tocar-lo vaig decidir que si la meitat de la meva feina em feia por i a sobre no en tenia ni idea, ja podia plegar. Em vaig reunir tot el valor de què disposava (ja us avanço que no era massa) i vaig passar la visita. Era un pobre gat amb una úlcera corneal per una esgarrapada al carrer. Un cop posat l’anestèsia local el tigre es va tornar en un gat mimós que em ronronejava mentre es fregava el cap amb la meva mà.  

9. Com i quan comences a col·laborar amb El Jardinet dels Gats?

Vam començar amb eJdG des de el mateix precís instant que es va formar. Ja coneixíem a la majoria dels caps visibles de quan eren Gats Urbans II. La transició va ser ràpida i sense cap entrebanc.

10. Com valores la feina que es fa des del Jardinet?

La tasca que fa eJdG és primer de tot necessària, tant de bo visquéssim en una Barcelona on no hi hagués abandonament, ni cria compulsiva i on a sobre els estaments polítics es prenguessin les coses serioses. Però, no és així. Degut això la feina que es desenvolupa per part de eJdG és fonamental a curt i a llarg termini. M’explicaré…

A curt termini doncs aconsegueix que un munt de gats surtin de situacions on la seva vida es troba compromesa. Això s’assoleix gràcies a les accions d’adopció, d’acollida i de reubicació.

A llarg termini, per a mi molt més important, és el anar calant dins de les ments del Barcelonins i Barcelonines de què no s’ha d’abandonar, criar o fins i tot comprar un gat quan n’hi ha que ho necessiten més. A més a més en aquesta part de llarg termini també podem encabir-hi les accions de captura-esterilització-vacuna-alliberació. Aquesta mesura és fonamental per evitar la superpoblació felina, mantenir un estat sanitari acceptable i evitar, com a últim terme, el patiment felí.

11. Parla’ns una mica dels teus gats, l’Isaac i l’Arnau…

Miraré de ser breu. Quan parlo dels meus altres nens m’allargo sempre molt. L’Arnau va ser el primer a arribar. Fou abandonat a una area de servei de la autopista de Tarragona. El van portar a la primera clínica que vaig treballar. Quan cansat i desencisat per l’estat de la meva professió me’l vaig endur com a “finiquito”. Pateix del ronyó des de fa 5 anys. És atigrat i blanc, tant dolç que embafa. Amb els meus dos fills és com un peluix. Mai ha tret una ungla o una dent a ningú.

L’Issac era un cadellet de dos mesos quan el van portar a la clínica doncs estava al carrer i una camioneta l’hi havia avulsionat la cua. No podia mantenir-se en peu i no podia aguantar-se les necessitats. El varem operar d’urgència i tres dies més tard s’aguantava dret i cinc més tard era continent. Va passar per 4 o 5 cases d’adopció però tothom el tornava. Finalment, i coneixent el seu bon caràcter decidirem quedar-nos-el.  S’han fet grans amics amb l’Arnau i l’un sense l’altre no saben què fer.

Eduard Palomares, Vanessa Carrasquilla

 En Salvador Cervantes visita a

 

Anuncios

3 comentarios to “Entrevista a en Salvador Cervantes, ponent de la xerrada “Problemàtiques de salut en els gats””

  1. Zaraida Says:

    Com a voluntària d’eJdG volia donar les gràcies al Salva i tot el seu equip per ser com són. Però sobretot a ell per la xerrada se’ns va passar volant i al menys jo en vull més!!!!

  2. M’uneixo a donar les gràcies a l’equip de vetes SA que ens recolcen i aconsellen en la tasca de donar una vida digna i millor als gats de carrer i abandonats.

    Gràcies per les xerrades, jo sempre aprenc un munt de coses!

  3. El mateix dic, sempre es un plaer poder comptar amb persones com l’equip de Sa Veterinaris que a banda de salvar-los la vida a molts dels nostres gats, ens ajuden a millorar en la seva cura, fent que cada cop estiguin millor. Com be diu Salva, tenim una relació que va mes enllà de veterinari, client i sovint ens recolçen emocionalment o en la presa de decisions que no sempre son fàcils.
    Gracies de cor

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: