Nekobukuro

Ara si ja al Japó, fa poc he visitat el barri d’entreteniment i centres comercials anomenat Ikebukuro (池袋), a Tokyo, on vaig trobar un “Cafè de Gats” anomenat Nekobukuro (ねこぶくろ, joc de paraules entre el nom del barri i i neko = gat). Es troba a la darrera planta de la papereria Tokyu Hands. Tot sigui dit ja de pas, aquesta és una papereria “a la japonesa”, o sigui, de 8 plantes plenes d’andròmines per comprar. El cas és que si, igual que hi ha cafès de minyones, també hi ha cafès de gats. Bé, estrictament parlant, aquest en concret no era un cafè, era una “Casa de Gats”, però la nomenclatura de cafè també és popular. Ara bé, es clar, no és que vingui un gat amb vestit de cambrer i et serveixi, el format varia una mica.

La cosa va de que, com és ben sabut, les cases japoneses són força petites en general, o bé en règim de lloguer, la qual cosa dificulta poder tenir animals domèstics. Això sense comptar el que deu ser per un gat un terra fet de tatami (un rascador gegant, guai!). Per tant, molta gent a qui els agraden els animals no en pot tenir encara que vulgui. Llavors el que hi ha són llocs especials molt ben equipats on tenen gats, tots ells campant a la seva en un ambient molt bufó i ple de joguines i aparells per gats. Tu pagues una entrada, en aquest cas 600 iens, i pots estar l’estona que vulguis jugant amb ells, agafant-los, mirant-los, etc. Pots passar l’estona que vulguis amb ells, sense límit de temps, així com fer-te fotos, enganxines, clauers, etc. amb els teus favorits (pagant extres, es clar). Tots els gats estan la mar de ben cuidats i ben arreglats, i a més a més disposen d’una habitació personal molt cuca on es poden ficar quan volen. Potser no cobrin un salari, però es veu que no els tenen explotats.

Si bé la idea és encertada, hi ha una petita pega, i és que això de “quedar amb un gat per jugar quan a tu et vagi bé” i tal és una mica complicat. Ja siguin gats japonesos o catalans, els gats fan el que els dona la gana. És evident que aquests ja estan curats d’espants i són sociables, però si volen passar de tu, doncs passen i van a la seva. Així doncs, en l’estona que vaig estar, tocar-los es van deixar tocar, però deixa’t de moltes històries. Realment entretingut només va ser quan de tant en tant de cop i volta es començaven a perseguir entre ells, llençant pels aires tot el que hi hagués pel camí.

Una mica, en això de semblar que sua de tot però que li donin “tabardillos” m’han recordat al meu gat…

Extracte del Bloc Tot és Normal d’un col·laborador de El Jardinet dels Gats (amb el seu permís, és clar!!!)
Anuncios

Una respuesta to “Nekobukuro”

  1. jajajaja, m’ha encantat, i si voleu saber-ne una altre a tokyo “Chamamo Cat Room” , és ben cert que tocar.los pots ara quan ells volen, i s’ha de dir que tenen molta cura dels gats si veuen que pots estressar.los, agafar.los de manera forçosa, o crides molt rient, parlant en criden l’atenció, apa, marrameus per tothom.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: