Un passeig pel Jardinet amb… Maria Coma, cantant i compositora

“La cançó Gat és fruit de la meva part més naïf, em fa recordar la meva infància”

A vegades no calen grans discursos per expressar una idea, només una cançó de tres minuts capaç de ficar-se ben endins. Podem explicar amb mil paraules tots els beneficis d’adoptar un gat (pel propi animal, però també per a la persona i la societat en general), però potser és millor deixar que soni Gat de la Maria Coma i us acabi de convèncer. Ella és una jove cantant barcelonina que just ha acabat la gira de presentació del seu primer disc, Linòleum, en el que surt a la portada amb bigotis, nas i cua gatuna.     

 Abans de llegir l’entrevista, us recomanem que us mireu el vídeo, que trobareu en el següent enllaç:

Gat de Maria Coma

1. La cançó Gat podria ser la banda sonora de la nostra entitat i de moltes altres. Com se’t va acudir fer una cançó sobre l’adopció de gats?

En realitat, no es tracta d’una cançó sobre l’adopció dels gats, més aviat és una petita història que ve a ser una metàfora on parlo de sentiments entre persones. Normalment, no sóc massa explícita amb les lletres, no acostumo a explicar històries, però aquesta vegada em va sortir així, estava jugant mentre composava la cançó i em va sortir aquesta història. 

2. Està inspirada en algun fet real?

 (Riu) No, però seria una història fruit de la meva part naïf, que em fa recordar la infància, sobretot per les vivències a casa els meus avis, en un poble del Berguedà on sempre teníem gats. 

3. L’estrofa d’aquesta cançó fa “Mixet estigues tranquil, no et quedaràs orfe. Nosaltres som bones persones”. És aquest un petit homenatge a totes les persones que adopten animals?

Clar, és que com deia abans està escrit com un conte infantil però en el fons estic parlant d’altres coses. Més aviat, d’entre persones, seria més metafòric.

 4. No és l’única cançó en què parles de gats i, a més, la portada del teu primer disc en solitari, Linòleum, apareixes amb nas, bigotis i cua de gat. D’on et ve la passió pels felins?

El meu pare és d’Avià, un poble del Berguedà, tinc molta família que viu allà. El meu avi era pagès i vivien tots a una masia on sempre hi hem anat els caps de setmana. A pagès és costum tenir gats, ells ho fan com a cosa funcional, en realitat els tenen perquè es mengin les rates. Jo quan era petita sempre estava jugant amb tots els gats (n’hi havia molts!) pels voltants de la casa i la meva tieta que és molt amant dels gats em va encomanar la seva estima per aquests animals. 

5. Crec que actualment no tens gats perquè assegures que no el podries cuidar com es mereix. És aquesta una altra manera d’estimar i respectar els animals sent conscient que no li pots donar l’atenció que necessita  i, per tant, millor no tenir-lo?

Jo sempre he vist els gats a pagès, pujant als arbres, anant i venint de l’hort a casa, però mai dins de casa, on hi tenien l’entrada prohibida. Quan de més petita vaig voler tenir un gat a Barcelona, ens en van donar un de petit, però quan el portàvem al poble els caps de setmana i podia córrer pels camps, a la tornada a la ciutat era una mica trist haver-lo de veure tancat al pis un altre cop. Per això vam decidir deixar-lo allà, hi havia una gatera a la porta del garatge per on podia entrar a menjar, beure i dormir si volia. No he volgut tenir més gats a la ciutat.

6. Pel que fa a la teva música, tu mateixa dius que és un joc de textures, melodies, harmonies i lletres. Podríem dir que Linòleum respon a una manera de fer música més artesanal?

El Linòleum és un disc que vaig composar a casa, i que vam gravar als Estudis Miau (del Pau Vallvé), bàsicament entre el Pau i jo. Crec que això és una manera de fer que torna tot el disc bastant artesanal. Amb el que teníem i alguns músics que van venir a gravar (quartet de corda, vents, serra…) va sortir un disc del que estem molt contents, és el que voliem aconseguir. I en el disc hi ha de tot a nivell de sons i textures: des d’un quartet de corda fins a bateries increïbles tocades pel Pau, passant per ritmes aconseguits amb tot d’objectes casolans, també pianos, veus fent de coro…. 

7. Algunes cançons del disc són més naïf i d’altres més fosques.  És una cosa conscient o va sorgir a mesura que el composaves?

No va ser una cosa conscient, quan composava el Linòleum no em plantejava si volia que el disc fos fosc o naïf. Jo volia fer el disc que em sortís instintivament i aquest va ser. Després, al veure-ho tot junt vaig tenir la sensació que era un disc molt fosc… i suposo que al principi, al potenciar les cançons menys “fosques” del disc (els dos primers vídeoclips van ser de “Gat” i de “Mil Orelles”), va arribar una impressió més aviat naïf de mi a la gent (que no dic que no hi sigui) però potser no era el més representatiu del disc.

8. En els darrers temps estem vivint una època daurada de la música independent catalana. A què creus que és degut?

Als tabús que s’han trencat sobre cantar en català… Jo mateixa en tenia fins fa molt poc. Les meves primeres cançons són amb anglès! Quan un dia vaig sentir algun grup en català que em va fer veure que potser no estava tant malament, vaig tornar a escriure en català, vaig fer una cançó, la vaig gravar… i a l’hora de gravar la veu estava molt intrigada, no sabia si m’agradaria o em faria sentir extranya. Però en el moment en què ho vaig escoltar, de cop, em vaig sentir molt millor.

9. El públic connecta millor amb cançons que parlen de coses properes, del dia a dia i en la seva pròpia llengua?

Diria que un tipus de públic sobretot hi connecta millor, de fet seria el públic més massiu, entre el que les lletres costumbristes triomfen més. Les meves lletres no acostumen a ser així, són més abstractes potser i no tant properes a la gent com les que parlen de coses casolanes del dia a dia, o d’històries d’amor… és un tipus de lletra que no em diu massa, no em surt gens d’escriure així, no m’hi sentiria còmode. 

10. Has acabat ja la gira de presentación de Linòleum. Quina valoració en fas?

Ha estat una experiència molt maca que no m’esperava per res! Ni fer tants concerts, ni que vingués tanta gent als concerts, ni aprendre tant de tot plegat! Ara tinc ganes d’acabar la gira, tot i que em vindrà la nostàlgia segur, perquè tinc moltes ganes de posar-me amb el nou disc!

11. Ens podries avançar si al nou àlbum hi haurà alguna altra cançó de temàtica “gatuna”?

(Riu) Sí, sí, de fet ja el tinc composat, però encara queda molt perquè surti! Només diré que va cap a un altre lloc!

Eduard Palomares/Vanesa Carrasquilla

Anuncios

Una respuesta to “Un passeig pel Jardinet amb… Maria Coma, cantant i compositora”

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: