Un passeig pel Jardinet amb… Pako Quijada, director del documental “El Jardinet”

“Els gats que viuen al carrer estan patint una realitat de la qual no han tingut opció d’escapar”

El poder de la televisió és innegable encara que moltes vegades valdria més la pena tenir-la apagada. Però no aquest dimecres. El programa ‘Taller’, del Canal 33, estrena a les 20.00 hores el documental ‘El Jardinet’, de Pako Quijada, on s’explica la tasca diària que es fa a El Jardinet dels Gats a través de la vida del Newman, un dels gats rescatats per l’associació i que va tenir la gran sort de trobar una nova llar.

Quijada és un creador audiovisual multidisciplinari, de qui destaca la seva experiència com a director i guionista de curtmetratges i vídeocreacions de baix pressupost. També ha realitzat nombrosos treballs com a fotògraf i editor de vídeo, així com el disseny de diverses pàgines web. ‘El Jardinet’ és la seva primera incursió en el terreny del documental. Ja sabeu, dimecres al vespre tots tenim una cita davant la tele.

1. Avança’ns una mica en què consisteix el documental?

El documental tracta el procés pel que ha de passar un gat que ha nascut al carrer o que ha estat abandonat fins que troba una llar. Aquest procés s’explica a través del Newman, que va ser rescatat per l’equip de voluntàries de l’associació. També es mostra com es fan els rescats.

2. Què és el que vols transmetre?

Amb aquest documental m’agradaria donar visibilitat a un problema que conviu amb nosaltres a la ciutat però del que poca gent se n’adona: l’abandonament. I mostrar també que els gats que viuen al carrer estan patint una realitat de la qual no han tingut opció d’escapar.

3.  Com arribes a conèixer El Jardinet dels Gats? I com et ve la idea de fer un documental de l’entitat?

Va ser molt curiós perquè veia a l’Àlex Salvador (cofundadora i cap visible de l’associació) amb un transportí per Ciutat Vella moltes vegades fins que un dia li vaig preguntar a què es dedicava i em va convidar a visitar El Jardinet. L’Àlex em va explicar com funcionaven, d’on havien sortit tots aquests gats i moltes més dades que desconeixia. Em vaig quedar molt sorprès i em va semblar una molt bona idea per fer un documental.

4.  Creus que actualment la societat valora la feina que fan entitats animalistes com aquesta?

Crec que es valora però d’una manera molt distant, és a dir, a la gent li agrada veure que hi ha associacions que es preocupen pels animals però no pren part.

5. Què és el que més et va sorprendre del Jardinet dels Gats?

Sobretot l’equip humà que treballa a l’associació, ja que és gent que ho fa per verdadera passió per aquests animals i perquè realment tenen consciència del problema. I que recordessin tots els noms, dades i anècdotes de tots el gats que han passat pel Jardinet ja em va semblar una passada!!

6. Són els gats uns animals “fotogènics”? Queden bé davant de càmera?

Suposo que això depèn de a qui li preguntis, jo sí crec que són molt fotogènics. Quan els estàs filmant és com un exercici de contemplació molt interessant ja que pots veure les seves reaccions davant tot el que els envolta. Tot i així, si busques una imatge en concret, pot tornar-se una mica complicat!

7. Per què vas triar el gat Newman com a fil conductor? Què tenia aquest gat que et va cridar l’atenció?

En realitat la idea principal era agafar qualsevol gat per explicar la història ja que, tot i que cada gat és diferent, les seves situacions normalment són semblants i era aquesta realitat la que volia mostrar. Tot i així, la primera vegada que vaig veure el Newman, acabava de ser rescatat. Semblava fràgil i desorientat. A més a més, tenia uns “ojazos” que em van cridar molt l’atenció i em transmetien molta tendresa. Coneixent la seva història i veient la seva manera d’actuar davant tot vaig entendre el trauma pel que havia passat. En aquest moment vaig saber que era el gat perfecte pel documental.

8. Amb quina idea vols que es quedin els espectadors?

M’agradaria que la història del Newman arribés a la gent de manera que puguin adonar-se del que han de patir aquests animals cada dia per sobreviure i mostrar que es pot col·laborar per acabar amb aquest problema, ja sigui fent-se voluntari o adoptant.

9. Explica’ns quin és el procés creatiu que has seguit per construir aquest documental?

Doncs ha estat molt interessant perquè, tot i que he mantingut la idea inicial, el documental ha evolucionat d’una manera espectacular. El projecte el vaig començar al febrer de 2010 i des d’aleshores he estat cada vegada més ficat en els treballs de l’associació, ja que ho volia conèixer tot abans de rodar. Tot i així, el documental va estar en constant canvi fins a l’últim dia de muntatge.

10. No sé si es tracta de la primera vegada que emeten un documental teu a TVC, com creus que et sentiràs quan el vegis?

Per desgràcia no el podré veure en directe perquè ara visc a Londres però com que és el meu primer documental i, a més a més, s’emetrà a TVC, el que em fa és sentir-me molt orgullós i feliç i m’anima a seguir treballant en aquest tipus de projectes.

Newman, el protagonista

“Ara el Newman es diu Ginkgo, i és un encant de gat” assegura la seva mestressa l’Elisenda, que parla amb passió del seu nou company de pis i de vida. “Es porta molt bé, de fet ja apuntava maneres quan es va adaptar de seguida al seu nou pis”. Al protagonita del documental del Jardinet li agrada posar-se a la falda de l’Elisenda, que li gratin la panxa i jugar amb tot tipus de joguines, ja siguin pilotes, pals, serps o ratolins.

Quan va arribar a casa de l’Elisenda, i tal i com ensenya el documental, el Gingko va ser rescatat per l’equip de rescats de l’entitat a la zona de l’Arc del Teatre del Raval. Tenis 6 i 8 mesos i estaba famolenc. Amb el temps, el Gingko ha crescut i se li ha enfosquit un mica el pèl, ha superat els problemes d’otitis que tenia i ha anat agafant confiança amb les persones més properes. Tot i això, explica l’Elisenda que “no li agraden gaire les visites i, de vegades, s’amaga sota el llit, a no ser que li portin gambes, que li encanten!”.

En definitiva, que en Gingko ha tingut molta sort perquè l’Elisenda li ha donat una segona oportunitat després que els humans li fallessin una primera vegada. I l’Elisenda què diu de tot això? “He tingut molta sort d’escollir-lo, ja que és el primer gat que tinc! Ara no m’imagino la meva vida sense ell, arribar a casa i que no m’esperi darrera la porta, i que no em desperti els caps de setmana pel matí perquè vol venir al meu llit, no tenir-lo a la falda quan m’assec al sofà per veure la tele o quan estic davant l’ordinador…”, explica.

Ajuda’ns a què molts més Newmans o Gingkos trobin també casa seva!!

 

Vanesa Carrasquilla

Anuncios

9 comentarios to “Un passeig pel Jardinet amb… Pako Quijada, director del documental “El Jardinet””

  1. Fantastic el Passeig amb el Pako Quijada a qui li debem molt!!!I l’entrevista a l’elisenda!!!la mami del Ginko!el nostre protagonista, en representacio de tants que com ell, tenen sort i son rescatats i per tots els que son abandonats!pels qui seguirem lluitant!!Gracies equip de premsa!

  2. Victoria Says:

    M’he emocionat…! Les paraules del Pako i com ha anat tota la història plena d’unes trobades “casuals”… amb aquest documental molts “Newmans” poden trobar llar i és un pas molt important per donar a coneixer una realitat invisible als nostres carrer i sensibilitzar la societat!
    Moltes gràcies Pako Quijada per aquesta oportunitat!

  3. Carme Miquel Says:

    tinc la immensa sort d’haver adoptat un parell de gates al Jardinet dels Gats, la Mel i la Nia…
    són éssers que han patit, però que agraeixen amb escreix tenir una llar
    assolir petites fites amb elles és tot un repte
    avui la Mel, al cap de tres anys d’adoptar-la, ha dormit amb mi per primera vegada
    no té preu…
    animeu-vos a adoptar!

  4. INGRID RENJI Says:

    🙂

  5. Carme!QUina ilusio lo de la Mel!!!Weeeeeeeeeei gracies

  6. Lady Pink Says:

    Gracias Pako!! estaremos todos delante del televisor, merci por llevar a la pantalla nuestro esfuerzo, trabajo e ilusión! Y esperemos que la gente se de cuenta de lo que ello conlleva, un urra por el “encuentro casual” con àlex 😉

  7. Què fort la Mel, Carmeta! Mai deixen de sorprendre’ns eeeh? Esperem passejar-nos en redifusió i per la web … i que les adopcions segueixin a bon ritme!

  8. VISCA L’ALTRUISMA !!!

  9. VISCA L’ALTRUISME !!!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: