Un passeig pel Jardinet amb… l’artista GatGat.

“El pinzells i els dits es deixen portar per la màgia dels gats”

Un artista amb el nom de Gat Gat, tard o d’hora, s’havia de relacionar amb el Jardinet dels Gats. I la forma de fer-ho demostra que cadascú por aportar el seu granet de sorra, en base a allò que millor sap fer, per donar una segona oportunitat als ‘peluts’ abandonats o de carrer. I és que aquest pintor i esculptor barcelononí va donar a l’associació tres obres, dos quadres ‘gatuns’ i un gat fet de filferro i paper de diari.

1. Abans d’entrar en matèria, comprendràs que sent qui som et preguntem per l’origen del teu nom artístic. Com és que vas decidir anomenar-te Gat Gat? Què tenen aquests animals que et criden l’atenció?

Treballo i visc en una mena d’estudi, situat sobre un bloc de pisos dels anys seixanta. Un lloc ideal perquè la màgia i l’habilitat es desenvolupin plenament. Tinc una familiaritat estranya amb els gats. El cognom dels avantpassats, per part de pare, està relacionat amb els gats petits: amb els gatells. L’estudi és com un gatera, on convisc amb els meus fills que també treballen amb l’ingeni i les mans. I tot d’un plegat, vaig pensar en crear una marca que ens identifiques i va aparèixer: GATGAT.  Dues G, dues A i dues T, que no deixen de ser una composició gramatical un pel sibil·lina: com els mateixos gats.

2. Has retratat a alguns gats. Són bons models? És fàcil transmetre la seva essència sobre la tela o la seva personalitat misteriosa fa que sigui difícil reflexar-la amb els pinzells?

L’art és misteriós per naturalesa, l’activitat artística és misteriosa, les artistes i els artistes ho son… És una vocació i una activitat viva i indomable. El gat ha jugat un paper important en l’història de la pintura, d’una forma discreta, els gats apareixen en obres molt importants de la pintura clàssica, moderna i contemporània, apareixen a un racó del quadre, tal com viuen en la societat: lligats a les persones, passant casi desapercebuts, però generant  la màgia de l’escenari. Els pinzells i els dits es deixen portar pel misteri del gats. Són els gats els que mouen el pinzell.

3. També has creat una tècnica mitjançant filferros, paper de diari i pintura per fer petites escultures gatunes… Explica’ns una mica en què consisteix.

Es un joc entre papers, filferros, creativitat i pintura. Va començar un estiu, quan els dies son llargs i les nit són clares. Quan la tranquil·litat no s’interromp pels compromisos quotidians. Llavors, si et deixes portar, el joc relaciona els elements i dóna com a resultat formes simpàtiques que sembla que han atrapat l’esperit dels gats.

4. Els gats no són els únics animals en què t’inspires. També mostres força predilecció pels peixos. Què et desperten?

Els peixos son arquetips que ens parlen de l’origen mateix de la nostra existència. Formen part de la nostra memòria ancestral i són presents també a tota la pintura universal. Els peixos apareixen a la meva pintura per atzar, com tants temes, apareixen de sobte i ho fan d’una forma intermitent, segons l’estat d’ànim o l’atmosfera que emana de l’entorn.

5. Altres vegades, els peixos són directamente espines, provocant a vegades en l’espectador un cert neguit. És el que busques, generar alguna emoció a aquell qui mira la teva obra?

El que mira sempre troba, a vegades no el que busca, però sí el que necessita. I si et trobes amb l’espina d’un peix, la sensació pot sorprendre l’imaginari, tot i relacionant escenaris i olors no molt llunyanes als habitats del gats o,percebre la sensació de pobresa. Moltes emocions són encara per descobrir.

6. En aquest sentit, en un primer cop d’ull, la teva obra pot semblar de traços ‘amables’, però després te n’adones que existeix una evident càrrega social. Quin paper juga la denúncia contra les injustícies dins de la teva trajectòria?

Les injustícies cal denunciar-les sempre, per qualsevol mitja, perquè quan ho fas descobreixes el que és just o t’acostes a una certa formulació d’allò que hauria de ser just. I aquest exercici, aquest descobriment, ens fa avançar cap a nosaltres mateixos, ens fa avançar en la nostra trajectòria que no pot ser altra que descobrir l’atri, sense el que no som ningú.

7. En una de les teves sèries de quadres, reflexes una ciutat amuntegada, desenfocada i una mica caòtica, però, a la vegada, bonica gràcies a un jocs de colors que atrauen l’espectador. És així com veus Barcelona?

Barcelona és el meu món i els colors els instruments que fan alegre la ciutat. Jo vaig conèixer i vaig viure una Barcelona gris i atemorida que malgrat la gran transformació, m’acompanyarà sempre. Els records forman part del present, sense els records no podríem interpretar el que vivim. Sota de la ciutat de la llum i la llibertat, i viu una altra ciutat, unes altres ciutats amuntegades, desenfocades i caòtiques que són presents, també, quant gaudim de la vida a la metròpolis.

8. Quin paper creus que juguen les entitats socials i ciutadanes en la creació d’una ciutat més justa?

Les entitats són el “nosaltres”, són sumes de voluntats per millorar l’espai i millorar-nos a nosaltres mateixos. Són el lloc on podem humanitzar-nos. Són aquell mirall on guaitant l’altre, ens veiem nosaltres mateixos. Sense les entitats la ciutat no seria ciutat i la justícia no seria possible. El grups creen les ciutats, no l’individu.

9. Has donat dos cuadres i una escultura a El Jardinet dels Gats. Què és el que has vist en la nostra entitat que t’ha portat a col·laborar d’aquesta manera?

En El Jardinet del Gats he vist la grandesa de l’humiliat, el producte del coneixement. Perquè si l’obtenció de coneixement no ens fa més humils, és que no hem après res. Procurar pels gats, tenir cura d’ells, aprofundir en el seu coneixement, divulgar el seu paper en la societat, és una tasca que contribueix a humanitzar la ciutat i divulgar aquells valors que ens han de conciliar amb la natura i la màgia, de les quals som fills encara que no ens n’adonem.  Això es el que vist en la vostra entitat.

10. Per cert, pregunta obligada, tens gats? Si és així, explica’ns una mica com són.

Jo sóc un gat, un gran gat, un gat persona envoltat de gats de totes mides, colors, espècies i naturaleses. Un gat que s’acosta aquells que estima i que l’estimen, però fuig de l’opulència, l’arrogància i la prepotència d’aquells que volen coartar la llibertat imposant la intolerància.

Eduard Palomares

(Per descobrir qui és l’artista Gat Gat pots visitar les seves webs: Gatgat53 i Saatchi Online)

Anuncios

Una respuesta to “Un passeig pel Jardinet amb… l’artista GatGat.”

  1. M’agradat molt la frase “Els pinzells i els dits es deixen portar pel misteri del gats. Són els gats els que mouen el pinzell”.

    No sé per que els artistes tenen afinitat amb els gats, deu ser per que són enimatics i amb un caracter misterios….

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: