Carta a El Jardinet dels Gats

La meva infància són records dels carrers de Sant Antoni i del Raval, de patis interiors vistos des de la finestra i la terrassa. La meva juventut, vint-i-pico anys en terres de Barcelona.

Casa, escola, sortides es concentraven en el meu barri, Sant Antoni, i l’entorn més proper. Plaça Universitat, plaça Catalunya, Pelai, Rambles, la catedral. Sovint passava pel carrer Hospital o pel carrer del Carme d’anada o tornada. En diferents hores. No importava fos de bon matí, a mitja tarda o, ja de jove, de matinada. Podies passejar, fos l’hora que fos, sense por. Només amb una certa alerta relaxada.

Algun cop m’atansava a un espai envoltat de reixes. El racó semblava abandonat, era el pati d’un edifici en mal estat i això despertava la meva curiositat. Les sorpreses, a voltes, no són amables. I en aquell pati, el meu cor es va trencar moltes vegades. Fins que vaig deixar de passar-hi. Gatets estesos a terra, morts, possiblement enverinats. Adults i cries. En recordo un de negret, petit, envoltat d’altres petits cadàvers formant part d’una escena terrible: una matança col•lectiva. Algú a qui li molestaven que allí visquessin o estiguessin de pas els gats del barri havia posat “ordre”.

Vaig marxar a viure fora de Barcelona i ja no trepitjava sovint aquells carrers. La feina m’ha portat, un altre cop, a la ciutat i quan vaig de camí a veure ma mare, a vegades, passo per aquelles reixes.

Les sorpreses, a voltes, són amables. I després de quasi vint anys, vaig atrevir-me a donar un cop d’ull a aquell espai tancat.

Les meves esperances en un progrés ètic amb respecte, consideració a l’entorn, a la fauna urbana, a la feina desinteressada, intel•ligent i sensible per cercar sol•lucions respectuoses al problema de convivència que tenen algunes persones amb altres espècies, van reafirmar-se i van fer-me oblidar les escenes terribles que havia retingut d’aquells anys.

Vais veure un pati ple de vida. Gats dormitant a l’ombra sobre els bancs, a terra, sobre coixins. Gats amagats i descansant en casetes i elements de refugi i de joc. Gats abocats a la reixa fitant a la curiosa passetjant. Gats menjant o bebent de menjadores i abeuradors.

Un oasi de pau, de tranquil•litat, de respecte on els petits felins són atesos per un grup de voluntaris: l’associació El Jardinet dels gats.

Crec que no m’equivoco si dic que s’ha aconseguit lluitant, insistint, convencent, perseverant, esforçant-se apostant pel que es creu: el respecte i l’afecte. Segur que l’administració i alguns veins no els hi ho han posat fácil. Però l’oasi és una realitat.

Us felicito per haver canviat les tristes i doloroses imatges de la meva infància i joventut en un racó afectuós i viu. I us animo a que, malgrat els entrebancs, seguiu mantenint aquest petit –gran- paradís felí.

Maria José Orobitg i Della

Anuncios

12 comentarios to “Carta a El Jardinet dels Gats”

  1. Me ha emocionado esta carta. Con vuestro permiso, la comparto en el Facebook.

  2. M’he emocionat moltísim, moltes gràcies!

  3. Simplement fantàstica Vanesa!!

  4. Molt bonica, una carta on mostra que les coses es poden canviar

  5. Gracies Mª Jose, per el teu escrit, no molts coneixen el passat i tu ens hi has sabut transportar amb molta sensibilitat. Gracies per reapareixer, per compartir i per regalar.nos les teves paraules… paraules d’algú que com pocs de nosaltres va viure l’abans i l’ara…

  6. Que macaaaa!!!!!!!

  7. Moltisimes gràcies per aquesta carta plena de història, l´història d´un barri que afortunadament i malgrat la seva duressa mira endavant amb un present i un futur animalista ple d`esperança i si l´univers vol (que voldrà, jejeje) el Jardinet dels Gats hi serà allá per mostrar al món que els somnis existiexen i que la lluita pel dret en aquest cas del felins continúa.
    Moltes gràcies per una carta tan i tan maca!!!

  8. quiero meter a mi gato al jardin que se llama felipe vive en la castrina 6317 el la yungay y quiero que entre a las 9 y salga a las 6de la tarde si se puede aser lo posible muchisimas gracias y la dueña del gayo se llama francisca kamila villena monsalvez y el telefiono es 2839686 y del celular es 77951018

  9. Afecte, respecte, esperança, amor….. molta lluita, emocions i treball de persones increibles per transformar una realitat de mort i dolor en una de vida i amor… M’he emocionat!

  10. Me gusta mucho el trabajo que hacen, desde México sigo su blog. Una labor muy inspiradora para todos.

  11. Hola Luís! gracias por tus palabras… se recibe la fuerza desde el otro lado del océano.

  12. maria jose Says:

    Bon dia! us vull agrair els vostres comentaris. La que m’emociono sóc jo, ara!. Fa goig de veure que hi ha tantes persones que lluiten i lluitaran per qui no teu veu però sí existència i que es mereix el nostre respecte. Ja no dic que “els temps estan canviant”… sinó que JA HAN CANVIAT… una abraçada a tothom

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: