Sobre la adopción

Som el David i la Lorena, i des del juny ja no vivim 2 a casa sinó 4. Tot va començar quan vam decidir anar a viure junts…tots dos teníem molt clar que en quan tinguéssim la casa més o menys muntada i còmoda adoptaríem un gat.
Una vegada vam començar a pensar més seriosament en el tema, vam pensar que posats a adoptar un gat…perquè no dos? Tenint en compte que ens passem moltes hores fora de casa treballant, si teníem dos gats almenys no estarien sols, jugarien entre ells, es cuidarien… I si a nosaltres ens agradava la idea de que hi hagués un gat per casa… imagina’t amb dos!
Dit i fet, mirant el web del Jardinet dels Gats ens vam enamorar de la Leia (que ara es diu Kohl, com la pintura d’ulls negra que usen al desert i els àrabs per protegir-se del sol) i del Xino (ara Beemo, com un personatge d’uns dibuixos animats), de les seves carones, del que ens van explicar la genteta del Jardinet dels Gats sobre ells i de com eren a les seves cases d’acollida. Vam anar a visitar-los, per veure’ls en persona a les cases que els tenien en acollida i en cosa de 1 o 2 setmanes ja els teníem tots dos a casa 🙂
La primera nit van estar els dos junts a casa, va ser una mica difícil pels dos humans (i pels dos gats també), ja que va costar que s’adaptessin l’un a l’altre. Bufits, corredisses, grunyits, lluites territorials pel sorral, cues inflades… Va ser una nit llarga on la gent del Jardinet ens van anar assessorant per mail sobre què fer fins ben tard. Al dia següent, però, ja eren amics i jugaven, es netejaven i fins tot menjaven junts… Durant la primera/segona setmana van acabar d’adaptar-se l’un a l’altre, i a qualsevol petita cosa que veiem o qualsevol dubte que ens sorgia, mail al Jardinet i de seguida teníem 3 o 4 respostes de voluntaris que ens aconsellaven què fer, un luxe! Us expliquem una mica com són els nostres dos gats, que ens morim de ganes!
La Kohl es una gateta negra no gaire gran de tamany que es MOLT poruga, només recordar lo poc que la vam veure quan vam anar a visitar la casa d’acollida (i malgrat això ens va acabar d’enamorar) perquè s’amagava per on podia, el que va patir quan la vam portar cap a casa i lo bé que està ara a casa se’ns posa un somriure als dos. El dia que vam anar a buscar-la per portar-la a casa va costar molt que entrés al transportí…es podria dir que li tenia pànic al transportí i a qualsevol cosa que s’assemblés en forma i tamany! Des d’aquest dia ha canviat moltíssim aquesta petita i poc a poc s’ha anat acostumant a la seva nova casa i als seus nous 3 companys: el David, la Lorena i el Beemo. Diem poc a poc malgrat que creiem que s’ha adaptat molt bé i molt ràpid amb paciència, molts mimitos i molts bons consells de la gent del
Jardinet dels Gats. De fet, des de que vam col·locar el transportí com un moble més al menjador, per a ella és un lloc més on es fa unes sistecillas als vespres que no vegis, sense cap tipus de problema, i s’ha convertit en la seva zona de relax. Pel que fa al sorral vam decidir que posariem un tapat, perquè el tenim al lavabo de casa i així fa menys “pestecilla” i hi ha menys pedretes per tota la casa… La semblança entre un transportí i un sorral tapat és molt gran i això no li va agradar gaire a la Kohl. Per tal que acabés entrant al sorral tapat, vam anar introduint les diferents peces del sorral poquet a poquet; primer el sorral destapat, després vam col·locar la tapa del sorral a prop del sorral però sense posar-la, després vam col·locar la tapa del sorral però sense la porteta, després vam posar la porteta a prop del sorral sense col·locar-la, després la vam col·locar però sempre oberta i finalment la porteta tancada! Ara mateix no té cap problema per entrar i sortir del sorral! 🙂 Què els canvis de cop l’atabalen? Doncs ho fem poc a poc i que es vagi acostumant, sense pressa… S’ha de dir, que la Kohl no seria la mateixa en questió de por sense el Beemo, el fet que hi
hagi un altre gat xafarder per casa feia i fa que ella s’envalentoni una mica més i entri i vagi a llocs on està el Beemo. Sembla mentida però s’hi fixa molt en els llocs on ell va o ha estat, ara passa per llocs de casa que ella per si sola no hagués anat. El Beemo li dóna seguretat i confiança per fer de gat cotilla, entrar al sorral, dormir al transportí, pujar a dalt de l’armari o obrir un calaix i ficar-se dins (tancat i tot)…
Malgrat la por aquesta que té, la Kohl sempre ha estat una gateta molt mimosa, li agraden MOLT els mimos i que li rasquis la panxeta. Arribar a casa després de treballar i que ens esperi panxa amunt i faci un sorollet per reclamar la seva sessió de mimos a la panxeta o despertar-nos al matí amb la Kohl a sobre el llit esperant fer unes croquetes pel llit i uns “mimitos locos”… ens torna bojos i ens encanta. El Beemo és un trosset de pa. Ens vam enamorar d’ell abans d’anar-lo a veure a la casa
d’acollida. El vam anar a veure sabent que vindria a casa però ens va encantar molt més quan el vam anar a visitar, no parava quiet i, sense saber ni qui érem, ens buscava i olorava tot curiós. El primer dia que va arribar a casa es va fer el pis de punta a punta sense parar… mirant per tots els racons i marcant tot allò com a seu.
El Beemo és un gat una mica bèstia, un torbellino que no para quiet, que ho ha de veure i xafardejar tot, un cul inquiet. Ell no camina, corre! Això li ha portat més d’un bufit de la Kohl que li agrada un joc una mica més calmat, alguna relliscada per voler saltar i no calcular bé el salt, i alguna derrapada pel parquet. Ara per ara, ja controla una mica més les mesures, tant de la Kohl, com dels humans que vivim amb ell i de la casa, i està més tranquil·let. Necessita la seva estona de joc i de bogeria però no les 24h del dia. Amb ell el procés d’adaptació va ser més senzill pel caràcter cotilla que té i lo bé que s’adapta als canvis.
El Beemo també té un punt mimosete que ha costat una mica que aparegués, però que poc a poc ens l’ha deixat veure. Al principi no ronronejava i això ens posava una mica nerviosos, perquè no sabíem si era qüestió de que li passés algo o que no estava còmode a casa, però res d’això, només necessitava el seu temps de trobar-se a casa seva. Si ara mateix inclús quan té ganes de mimos ens ve a buscar i els reclama! Se’ns posa a sobre de la falda i a ronronejar o a donar-nos cops de cap a les cames o al cap o on ens enganxa 🙂 (té una manera particular de donar-nos i reclamar mimitos, una mica bèstia, je!) i clar, nosaltres ens tornem bojos i ens encanta que aparegui amb la cara de “mimoooos” (perquè quan vol mimos se li veu a la cara)…. La veritat es que estem molt contents de tenir aquest parell per casa, veient-los estem
convençuts de la decisió de voler tenir gat a casa i que millor dos gats que un! Ens encanta arribar a casa i que estiguin els dos a la porta esperant-nos, que es fiquin entre
les mantes quan estem al sofà un diumenge amb el “modo” siesta posat, que moure un cordill una mica es converteixi en una festa, que llençar una pilota pel pis sigui una cursa increïble i que treure llauneta impliqui que s’estiguin llepant els bigotis 5 minuts!
En quant a feina extra a casa, poca cosa han aportat… estar pendents del seu menjar i aigua (cosa que fem automàticament), de la seva salut i de netejar el sorral. Res si ho comparem amb les coses que ens aporten ells a nosaltres. Així, després de 7 mesos es pot dir que estem feliços i contents d’haver decidit adoptar dos gats, de ser 4 a casa en comptes de 2, de ser responsables de dos “trastos peluts”, de donar mimitos i de rebre’ls, de tot això i moltes coses més.

DSC_0021_zps7e15f4d3 DSC_0012_zps5851f121 alSolete_zps3023b3f6

Anuncios

Una respuesta to “Sobre la adopción”

  1. M’he emocionat….. quina felicitat veure que són tan estimats i que estàn tan bé! La foto de la rentadora és genial!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: