Adoptar siempre es una buena opción

Laura, adoptante de Lorenzo se ha animado a escribirnos un texto sobre su experiencia como adoptante y nos manda unas fotos preciosas de este “pequeñín”. Adoptar siempre es la mejor opción, dar una nueva oportunidad a un ser que lo necesita es un acto noble que siempre nos llenará el corazón cada vez que miremos a nuestro peludo. Os dejamos este escrito, espero que lo disfrutéis tanto como nosotros.

“Abans d’adoptar el Lorenzo vaig estar uns quants anys cuidant la Nikita i el Nero, els gats de dos amics que tenien la família fora i marxaven sovint a veure-la. Jo no havia tingut mai cap gat, però m’agradaven molt i anava encantada a donar-los menjar, jugar amb ells i fer-los carícies. Al final ens vam fer tan amics que fèiem junts la migdiada. La Nikita se’n va tornar a viure a Màlaga i, força temps més tard, quan els vaig anar a veure, es va colar a l’habitació on jo dormia i va pujar al meu llit. L’experiència de cuidar la Nikita i el Nero durant tant de temps és, sens dubte, el que em va motivar a adoptar el Lorenzo de seguida que la meva situació m’ho va permetre. Una amiga de la infantesa, la Noemí, em va parlar d’El Jardinet dels Gats, així que els vaig contactar per demanar-los què havia de fer per adoptar un gatet. I com triava jo quin gat m’emportava a casa? La Noemí em va dir que l’últim cop que havia anat al Jardinet va veure el Lorenzo i li havia agradat molt. No vaig voler mirar cap més foto perquè se’m feia molt difícil l’elecció, així que de seguida vaig escriure preguntant per ell. El Lorenzo era un gat rescatat d’un pati del Raval on havia viscut abandonat amb el seu pare i dues germanes i on havia passat molta molta gana. Va tenir la sort que la Lídia el va tenir en acollida mentre buscaven un adoptant, així que vaig anar a conèixer la Lídia i el Lorenzo. Al cap de dues setmanes, ja tenia la casa preparada per a la seva arribada: la caixa amb la terra, les menjadores, un rascador, un llitet, i nervis. Molts nervis. La primera nit, pobret, se la va passar plorant. Ell al menjador i jo a l’habitació, sense poder-lo consolar perquè “qui dimonis és aquesta dona i què faig jo aquí”, devia pensar. L’endemà no volia menjar i intentava no estar a la mateixa habitació que jo, i això em posava molt trista. Vaig deixar-lo sol a casa tota la tarda perquè la conegués i la tingués una mica més apamada. Al vespre li vaig posar una llauneta al seu plat groc i el vaig deixar sol al menjador. Des de l’habitació sentia com se la menjava i vaig veure com minuts després es plantava a la porta, mirant-me i netejant-se els bigotis. Des d’aquell moment ja es va estar sempre a la mateixa habitació que jo, i la segona nit ja no va plorar. Va costar un temps que es deixés acariciar, però un bon dia em va sorprendre demanant-me carícies i amanyacs. I al cap de pocs mesos ja era ben normal que vingués al sofà per estar-se al meu costat mentre miro una pel·lícula o faig mitja (ai, la llana, un mite ben real!). O que surti al balcó a prendre el sol al ficus o a cridar els coloms mentre jo sec a la gandula fent ganxet o llegint. O que no em tregui l’ull de sobre quan cuino per si em cau alguna cosa a terra i ell és més ràpid que jo. I pobra de mi que arribi a casa i se m’acudeixi treure’m les sabates o l’abric abans de saludar-lo!
Ja fa cinc anys que tinc el Lorenzo a casa i penso que adoptar-lo ha estat una de les decisions més encertades que he pres mai. Una responsabilitat, també, que prenc encantadíssima de la vida. Ens fem molta companyia l’un a l’altra, tenim unes rutines molt divertides i tot i així de vegades encara em sorprèn el seu comportament.

Laura. ”

916930_658249074220521_1661181991_n 1391374_193171000871112_1219375162_n 10864770_1524147824516974_1549544656_n ba2aef6432aa11e3b56022000a9f1354_7

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: