Entrevista amb l’Educador de gats: « Sempre hi ha algun gat pel Jardinet dels Gats que em recorda que no sóc ningú »

Després de l’esmorzar-xerrada amb l’Educador de gats del passat 26 de maig, hem parlat amb en Jordi Ferrés sobre la seva tasca com a educador de gats :

Com vas convertir-te en educador del gats?
Per casualitat, com tantes coses. Treballava al CAAC cuidant-me dels gats. Venia molta gent i feien comentaris com ara « jo vaig haver de donar un gat perquè … », o « el meu cosí va sacrificar un gat perquè… », i tot eren bestieses, o coses que potser podien ser tractades. Així que un dia em vaig decidir, vaig imprimir unes línies en un foli i el vaig deixar en un veterinari. Aquell mateix dia em trucaven i feia la meva primera visita. I fins avui.


Se’n pot aprendre? Hi ha llibres o cursos?
Si jo en vaig aprendre, tothom pot fer-ho. No puc recomanar llibres perquè no n’he llegit mai cap. I de cursos exactament el mateix. Tot ha sigut treball de camp, contacte directe amb els gats. Quan em vaig començar a interessar pel tema, vaig tenir ocasió d’obrir algun llibre i vaig haver de tancar-lo de seguida. Tenia por de ser contaminat pel que llegia, tot estava lluny de la meva manera de veure el món dels gats, tot era una repetició del que ja hi havia. No hi ha cap reflexió, només una recitació del que ja existeix i tira milles. Mai vaig poder fer això, i em vaig obrir camí tot sol.

Què li recomanaries a una persona que també s’hi volgués dedicar?
Doncs d’entrada vigilar molt bé què pren com a directriu, a qui escolta i a qui llegeix. I a partir d’aquí que comenci a rodejar-se de gats i mirar d’entendre’ls. Hi ha una part prou important d’intuició, que es deixin anar una mica també en aquest aspecte. Gats, gats i més gats i no tan llibres, llibres i més llibres.

Treballes més amb gats que viuen en cases o amb gats de colònies i refugis?
Només treballo amb gats que viuen en cases. Es pot arribar a ajudar una mica a un gat de refugi i poc es pot fer per un gat de colònia. Quan vaig a les cases, treballo tant problemes de gats, com problemes de persones relacionats amb la situació, ja sigui per una millor convivència o per ajudar el gat de casa. Amb la llibertat que dóna el carrer, és molt difícil tractar un gat de colònia. De vegades es pot ajudar a un gat de refugi a tenir menys por de la gent, però pot costar molt, ja que un refugi és un lloc molt fred i impersonal per a molts gats. Els costa obrir-se, a part de que és una feinada.

Quines són les consultes més freqüents que reps? I els casos més difícils ?
Va des de gats que es barallen, passant per gats bèsties, fins a gats que tenen por. Però el més freqüent i difícil que se’m demana és el gat que fa les coses fora de la sorra. És el meu autèntic malson. És molt difícil perquè en la majoria de casos és algun tipus de protesta per alguna cosa, i a saber perquè es queixa. Alguns es resolen ràpidament i d’altres continuen fent el que volen per casa. No es per treure’m responsabilitat, però de vegades el lloc on viu el gat o la gent amb la que viu, faran difícil deixar de protestar.


Quins són els tòpics sobre els gats que segons tu caldria trencar?
Molts. N’hi ha tants que em ratllo i tot. Uns quants serien: no cal que les gates pareixin un cop a la vida, que els gats són traïdors, que no són carinyosos (quina bogeria, com es pot dir això!), que volen estar sols sense altres gats, que són territorials, que no poden conviure dos gats del mateix sexe en un mateix lloc, que no es porten bé amb els gossos, que desunglar-los no els portarà cap problema (una altra bogeria amb uns efectes secundaris terribles!), que no volen que ningú no els digui res, que volen contacte per més esquerps que semblin,… i així un munt de bestieses més. I algunes veritats sobre els gats: no fan pipí per marcar territori (quan fan un bassal), no es tiren als ulls per defensar-se, els gats no esgarrapen. Nosaltres som esgarrapats pels gats!

Quant de temps fa que coneixes / col·labores amb el Jardinet dels Gats?
Des del 2008 i espero que siguin uns quants més! Un dia l’Àlex em va trucar i encara faig coses amb el Jardinet. Hi ha hagut èpoques en que he fet més o menys, però sempre hi ha hagut un contacte d’una manera o d’una altra. Si no feia una xerrada-esmorzar, anava a veure algun gat amb problemes.

Quins aprenentatges en treus de les xerrades que fas al Jardinet dels Gats?
Del que més aprenc en aquestes xerrades és de la gent, de les coses que els preocupen i del seu seu esquema mental sobre gats. Això m’ajuda a afinar una mica més cada dia amb la visió que té la gent en general sobre gats i la seva naturalesa. Per això sempre m’agrada que la gent em faci preguntes quan faig alguna xerrada. A part, sempre hi ha algun gat pel Jardinet que em recorda que no sóc ningú.

Com afecta l’abandonament al benestar dels gats? Què sent un gat en ser abandonat?
Són animals molt sensibles, i l’abandonament els afecta moltíssim. Acostumats a un lloc i una família, un canvi en aquest sentit els pot afectar per tot arreu. D’entrada es deprimiran pel que comporta la pèrdua de la vivenda i la família (la seva seguretat), s’afegirà l’estrés de rondar pels carrers o entrar en un refugi (manca de menjar i protecció), després vindrà la baixada de defenses que el podria fer emmalaltir, debilitar-lo i fins i tot matar-lo. A partir d’aquí els pot passar de tot, perden confiança i es poden convertir en animals extremadament fràgils i febles. L’abandonament a un animal tan sensible com un gat, és una bogeria que no s’hauria de fer mai de la vida.

Suposem que tens gats… Com es diuen ?
Tinc dos gats: la Tarongina, que és una femella rossa i blanca que ha millorat molt des de que va arribar a casa. Era de les que esgarrapava i mossegava a la mínima. Tenia molts llocs prohibits del seu cos. A dia d’avui els seus cops de geni són molt casuals i altres cops culpa meva. I també tinc en Bunyolet, que és un mascle negre que li falta tota la pota dreta del darrera. Quan el vaig adoptar ja era així. Me’l miro i em sorprèn que sigui tan carinyós i afable després de tot el que ha passat. A part de l’accident i el dolor de l’amputació, les cures. És un gatàs fantàstic que salta i corre que se les pela!!

Per què creus que els humans tenim una relació tan especial amb els gats?
Alguns humans, no tots. No tothom té la sensibilitat necessària per conviure amb gats. Hi ha gent que els té pànic, sempre em pregunto per què deu ser. A part, els gats col·laboren a què la relació entre nosaltres sigui tan intensa, ja que ells també la gaudeixen profundament com nosaltres, i ho demanen. Poden pujar al sofà, pujar al llit, entrar al llit, s’enrosquen sobre nosaltres, ens ronronejen… ells també fan que sigui molt especial.

 

 

 

 

 

Pixie, Vaca i Brona escoltant atentament la xerrada de l’educador de gats.

Les fotos d’aquest post són de Rosa Rodríguez i el seu blog El Puzzle natural: Flores de Bach,  Animales y huerto urbano

Anuncios

5 comentarios to “Entrevista amb l’Educador de gats: « Sempre hi ha algun gat pel Jardinet dels Gats que em recorda que no sóc ningú »”

  1. Molt interessant la xerrada! moltes gràcies per la teva visita, esperem que tornis aviat al jardinet, sobre tot la Rosseta.

  2. genial com sempre i fantàstica la foto del trio jiji

  3. els gatets estarien pensant… a veure quan ens fan una xerrada a nosaltres per entendre’ls a ells jajajajj miawww gracies Jordi ha estat genial i a Zaraida pel seu super esmorçar!!

  4. Moltes gràcies a totes i tots per venir a la xerrada. Per mi també va ser un matí fantàstic i educatiu. Encara rabio perquè la Rosseta em va prendre el pèl. Gràcies Zaraida per alimentar-nos sense haver de matar o maltractar cap animal. Fins la propera.

  5. Repassant els posts del Jardinet he topat amb aquest… Oooh! M’agradaria molt assistir a alguna xerrada amb el Jordi. Encara que la nostra nova gata, la Lluna, és un encant, sempre és un plaer conèixer més sobre ells (i de passada sobre nosaltres!). Per cert, m’ha fet gràcia que la seva gata es digui Tarongina, com el nom de blogger que vaig escollir 😀

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: